Llocs d'interès a Alforja
Aquesta zona abans havia estat camp d’oliveres. Els Amics d’Alforja la compraren el 1958 per cent mil pessetes a pagar en deu anys, moguts per l’entusiasme del seu fundador Josep Taverna. La intenció era tenir un lloc on es poguessin fer les diferents activitats que portava a terme l’entitat. En una primera etapa es va fer la Sala Rodona, la piscina i una pista esportiva. El 1994, l’Ajuntament d’Alforja passà a fer-se càrrec de l’entitat Amics d’Alforja i del seu patrimoni. Aleshores el consistori va comprar més terreny per a fer unes noves piscines, pistes de tennis i un pavelló poliesportiu. Constitueix el principal lloc d’esbarjo i esplai dels alforgencs. A l’estiu la piscina és un lloc molt concorregut
Cooperativa Agríola
Es va fundar l’any 1953 succeint a l’antiga “Hermandad de labradores”.
Si van fer uns cups de vi, la trencadora d’avellanes i la premsa de l’oli, que és l’única que està en actiu i funciona. Amb aquesta s’elabora l’oli d’Alforja i és el principal producte de la cooperativa d’Alforja actualment, és oli verge extra de primera premsada d’una categoria superior obtingut directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. Aquesta qualificació comporta una sèrie de bones pràctiques al camp, en la collita i en la manipulació. L’oli d’Alforja posseeix unes propietats organolèptiques excepcionals, i totes les vitamines i les substàncies naturals de l’oliva. Està qualificat com afruitat amb grau d’acidesa màxima de 0,5%.
A l’agrobotiga també trobareu l’Avellana Ribeta, una varietat autòctona d’Alforja, un dels altres productes estrella del poble, l’avellana Ribeta és un fruit de closca més fina i brillant, de color ataronjat i d’un tamany considerable, però és el seu gust dolç i fresc que la fan única.
Bassot / Font de Més Amunt
L’estat actual del Rentador Nou es deu a una reconstrucció de principis de segle passat. A diferència del Rentador Vell o bassot de Més-Avall, aquest encara conserva les seves funcions, i encara hi ha algunes persones que l’utilitzen.
Uns metres més enllà, hi ha la Font de Més-Amunt adossada a un marge de pedra. Fa del final del carrer de la Font. Té tres canalots, dos de bronze i un de ferro. Antigament d’aquest darrer canalot hi havia qui no en volia beure aigua perquè com diu la llegenda, la d’aquell raig prové de sota de les Creus i del Cementiri. Anys enrera era molt freqüent anar-hi a buscar aigua fresca a les vesprades. Una part de l’aigua alimenta la font del Mercadal i la sobrera omple el bassot.
Plaça del Mercadal
Al centre de la vila, ben a prop de l’Església i de la plaça de Dalt, però a un nivell més baix, hi ha el centre vital de la població. Temps enrere era el mercat de dalt. La Plaça és gairebé quadrada i amb les ales sud, oest i nord porticades. El fet de ser una plaça porxada, ja dóna una idea de ser un lloc de mercat. Joaquim Mir va plasmar el seu encant en diverses pintures de gran bellesa. La primitiva font s’havia construït a mitjans del s. XVIII i estava adossada a la paret. L’any 1928 va ser traslladada al centre de la plaça amb un pedestal de pedra i coronada amb un escut de la vila. Posteriorment durant el govern franquista aquest va ser substituït per una imatge del Sagrat Cor. Actualment els dimecres hi ha mercat.
Casa de Cultura (antic hospital)
L’edifici de l’antic hospital és de planta rectangular, amb una portalada noble on resta la data de 1747. Durant molts anys la casa va ser regentada per una comunitat de monges Carmelites descalces que a més a més de cuidar-se de l’Hospital, ensenyaven costura; d’aquí que se l’anomenés: “Les Monges”. Antigament hi havia als baixos “el matadero”. Anar a veure com es matava el bou era un esdeveniment festiu per a la canalla del poble. L’any 1967 deixa de ser l’hospital i més tard es va convertir en La Casa de Cultura. Compte amb una Sala d’Actes i d’Exposicions i al pis superior hi ha la Biblioteca Municipal. També constitueix la seu d’algunes entitats com són: l’Agrupació Fotogràfica i l’Associació de Dones, de la Coral Floc, etc.
Ateneu Cultural Josep Taverna
Cal Tost és l’antic nom d’aquesta casa adquirida l’any 1979 per utilitzar-la com a local social per l’entitat Amics d’Alforja. El 1991 un grup de persones del poble compra la casa i constitueix l’Ateneu Cultural Josep Taverna, entitat més reduïda dedicada exclusivament a temes culturals. A aquesta entitat s’adhereixen el grup de teatre els Passerells Teatre Estudi, els Excursionistes d’Alforja, el grup de PuntairesTeresa Pallisa i el Ball de Diables d’Alforja. Actualment es duen a terme activitats com: l’Àgora de les Arts, el Concurs Literari de Sant Jordi, l’Estiu Garbí, etc. Davant hi ha una casa amb notables influències modernistes.
Cal Botó
Va ser una de les cases més pròsperes de la vila durant el s. XIX. De planta rectangular amb portalada i entrada noble del s. XVIII, originàriament a la façana hi havia tres porxos: un de central més ample i dos de laterals més estrets amb una llarga balconada. Durant el s. XIX hi havia un passadís enlairat per sobre del carreró que comunicava la casa amb l’església. En el decurs de la Guerra Civil va ser l’Ajuntament. L’edifici era l’única casa que ocupava sola, tota una illa envoltada per diferents carrers fins a l’any 2007. Des de l’any 1982, és la residència geriàtrica (50 places) regentada per la Fundació Privada Casal dels Avis. També brinda serveis de càtering per a empreses, institucions, etc.
Església parroquial de Sant Miquel
L’antiga església romànica es va fe servir de bastida per a la construcció de la nova. En un principi estava dedicada a Santa Maria, però segurament en construir-se l’ermita de Puigcerver dedicada a la mare de Déu, canviaren el patró i van posar Sant Miquel. L’actual construcció és d’estil renaixentista i data de 1637. Consta de presbiteri, nau central i quatre altars per banda, cor i cancell. La façana està orientada al sol naixent amb una portalada esculpida, coronada amb una rosassa de 4 m de diàmetre. El 1944 es restaurà amb la mateixa decoració que tenia abans de ser cremada el 1936. Al seu interior hi ha entre altres pintures un Sant Jordi de Jaume Queralt.
Carrer Major / Cal Fernando
S’inicia a la baixada del Mercadal i amb una pendent arriba fins al Pati passant abans pel davant de les escales de l’Església. És un dels carrers més antics de la vila. A l’interior de les entrades de diverses cases, hi ha arcades gòtiques i fa pensar que en segles anteriors el carrer estava porticat. Una mica més avall hi ha Cal Fernando, casa de factura noble construïda possiblement entre els segles XVI i XVII. La portalada amb arc de mig punt, dóna caràcter a l’edifici. Durant el segle XVIII fou una apotecaria (farmàcia). La reixa de la finestra lateral presenta una factura molt singular i poc comú, segons es diu a través d’aquesta s’entregaven els medicaments.
Carreró de sant Antoni
Una capelleta a St. Antoni Es troba situada estratègicament al final d’aquest estret carreró, que antany constituïa el centre de l’antiga jueria. Per aquí s’accedia a l’exterior de la muralla. L’entrada pel carrer Major estava tancada, seguint la tradició que obligava als jueus a viure reclosos en un call. La col·locació en aquest lloc de la imatge de Sant Antoni obeeix a la intenció de purificar el barri en l’època de la reconversió. Aquesta sortida també els portava al Fossar Vell, on es van trobar diferents restes òssies. Es creu que podria tractar-se d’un fossar de ritus judaic dels segles XIII i XIV, ja que aquests no podien tenir el mateix cementiri que els cristians. En aquest carreró va viure el fotògraf i músic Jordi Olivé Salvadó (1929-2013)
El portal de l’Hospital
Antigament era l’entrada principal del poble venint de Reus. S’hi observen els golfos de la porta, que cada nit tancava el recinte emmurallat. El Portal conserva una factura noble i és el tram millor conservat de l’antiga muralla defensiva. Al sortir a la dreta hi ha una casa datada del segle XVIII que servia d’hospital o fonda, on s’albergaven els transeünts o gent que tenia alguna malaltia. Encara es pot veure una inscripció en pedra del que sembla ser un birret, el que dóna a entendre que aquest establiment va poder haver estat atès per religiosos. Sortint a mà esquerra, hi havia el Fossar Vell, antic cementiri jueu.
Bassot Més-Avall / Bassa del Molí
Al quedar el molí en desús s’aprofità per a fer un rentador, format per dues basses una per rentar i una altra més petita per esbandir la roba. Era el lloc on anaven a fer safareig les dones. Fou actiu fins a finals del segle XX. La Bassa del Molí és de l’època medieval i es troba situada darrera del rentador, la seva forma és triangular. Antigament aquesta bassa alimentava un molí. Quant està plena d’aigua si reflexa el poble i el campanar, creant una vista esplèndida, digna de ser pintada o fotografiada. És molt anomenada en tota la comarca perquè Joaquim Mir la perpetuà en una tela titulada “El mirall de l’Església”, avui al Museu de Montserrat.
Cal Batllet
És la casa més noble de la vila, tant per la seva arquitectura, com per la seva antiguitat. La portalada de grans dovelles porta la data de 1427 i un escut senzill amb una creu patriarcal, fa pensar que l’edifici fos inicialment propietat de l’arquebisbe, senyor feudal d’Alforja. La planta principal d’uns 5,50 m. d’alçada, conserva portes i mobiliari antic de diversos estils. A l’interior hi ha una capelleta amb unes valuoses rajoles de tipus Manises del s. XVII i unes pintures amb una verge i el donant. Segons la tradició oral, diuen que s’hi va allotjar una comunitat de monges Ursulines i que també va ser hostal. Els actuals propietaris, la van comprar l’any 1873.
Pont de la Balsella
Antigament abans de que es construís l’actual pont es passava a l’altra banda del poble pel Sòl de la Cluca, encara que en cas d’aiguades es creuava el barranc del Rave per un petit viaducte denominat pont del Balcells, que encara es pot observar a la dreta de l’actual pont. Després de la Guerra Civil es va construir l’actual Pont de majors dimensions (6 m. d’ample per 40 de llargada), la família Juncosa que vivia a ca la Balsella donà desinteressadament el terreny del seu hort per poder construir el pont, quedant el seu terreny dividit en dues meitats. Aquesta era sens dubte una obra molt necessària per al poble.
Creu de Terme
És la casa més noble de la vila, tant per la seva arquitectura, com per la seva antiguitat. La portalada de grans dovelles porta la data de 1427 i un escut senzill amb una creu patriarcal, fa pensar que l’edifici fos inicialment propietat de l’arquebisbe, senyor feudal d’Alforja. La planta principal d’uns 5,50 m. d’alçada, conserva portes i mobiliari antic de diversos estils. A l’interior hi ha una capelleta amb unes valuoses rajoles de tipus Manises del s. XVII i unes pintures amb una verge i el donant. Segons la tradició oral, diuen que s’hi va allotjar una comunitat de monges Ursulines i que també va ser hostal. Els actuals propietaris, la van comprar l’any 1873.