Antigament aquestes terres foren habitades per gent de la tribu ibera dels Cossetans, a les muntanyes de  la nostra vall, s’han trobat restes de ceràmica i sílex que ho demostren, la majoria són al museu de Reus. En la partida de Les Barqueres, han aparegut restes d’una antiga vil•la romana, segurament un petit nucli poblat per gent procedent de la propera Tarraco, que comerciaven amb els ibers de les nostres muntanyes. Es considera de l’època romana una antiga torre que fou l’origen del Castell medieval que tenia la nostra vila. Després de la invasió musulmana en el segle VIII, aquests ocuparen la nostra vall segurament amb intencions agrícoles i també buscant minerals, principalment coure. El més important que ens ha quedat d’aquesta època ha estat el nom toponímic del poble: Alforja, aquest nom com la majoria dels que comencen amb “Al”, no poden negar el seu origen àrab, el nom equival a “esplèndida panoràmica” que és el que veien quan arribaven al Coll d’Alforja procedents de la part del Priorat.

L’any 1158 Ramon Berenguer IV va donar les terres de la vall d’Alforja i la carta de població a un cavaller que l’havia ajudat a conquerir Siurana, ( l’últim reducte dels àrabs a Catalunya ), anomenat Ramon de Ganagot ( o Gavalgant ), perquè si fes un castell i repoblés aquesta terra.

Al cap de pocs anys la família Ganagot va emparentar amb la família dels Arcs (Vinyols). És a principis del segle XIII, que es va construir l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Més tard l’Arquebisbat de Tarragona comprà els drets feudals de la Baronia d’Alforja, aquesta baronia estava formada per: Alforja, Les Borges del Camp, Riudecols, Les Voltes, Les Irles, Cortiella, Els Tascals, Les Benes, Els Banys i Els Domenys, tots aquests pobles tenien certa autonomia municipal però en els assumptes més importants depenien d’Alforja.

Durant l’Edat Mitjana Alforja va formar part de “La Comuna del Camp“ un organisme supramunicipal que tenia la capital a La Selva del Camp i que vetllava per defensar els interessos municipals davant la Mitra Tarragonina.

En la guerra civil catalana del segle XV, Alforja es posà al costat de la Generalitat i el príncep de Viana i en contra del rei Joan II, la Generalitat perdé la guerra i les autoritats d’Alforja foren sentenciades a la forca. En aquesta època a Alforja hi havia una petita comunitat jueva que es dedicaven al comerç, sembla que l’origen del Fossar Vell devia ser l’antic cementiri jueu. També hi ha dades de l’existència d’un grup de joglars. Alforja era un poble totalment agrícola, les produccions principals eren: el blat, el vi, les avellanes i les olives. En el segle XVI es té notícia de que a Alforja ja funcionava una escola per a nens, cosa poc freqüent en aquella època i menys en un poble petit com el nostre.

Després de la guerra de Successió, amb la victòria de Felip de Borbó i la derrota de Catalunya que havia pres part a favor de Carles d’Àustria, el nostre terme fou escenari de l’actuació del guerriller austriacista Carrasclet que actuava contra les tropes borbòniques. El segle XVIII fou pel nostre poble d’una relativa prosperitat econòmica degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, Alforja disposava de diferents destil•leries que elaboraven alcohol del vi. Durant aquest segle el poble va créixer arribant a superar els dos mil habitants i prova de la prosperitat són les dues grans construccions que es feren: l’església parroquial segles XVII en el lloc on hi havia l’antiga església romànica més petita i el nostre edifici més emblemàtic el campanar, que s’acabà de construir a finals del segle XVIII. Al segle XVII es va ampliar l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver i al segle XVIII es va construir l’ermita dedicada a Sant Antoni. En aquest temps Alforja disposava d’una estafeta de correus i des d’aquí es distribuïa la correspondència amb els pobles de la comarca. També són d’aquesta època les diferents “neveres” o pous de gel que hi ha escampats pel nostre terme.

Durant el segle XIX Alforja es va veure compromès en les lluites de les guerres carlistes i el poble fou ocupat en diverses ocasions pels diferents contrincants, amb combats i ferotges represàlies. Cal destacar que un fill del poble Josep Antoni Mestre, del Mas d’en Mestre (de la Vall de Cortiella) arribà a general de l’exèrcit carlista.

A mitjans del segle XIX es va construir la carretera que va de Reus cap al Priorat, per facilitar el transport vinícola, aquesta via de comunicació va ser una gran millora pel nostre poble i canvià l’entrada principal del poble que era pel Portal del carrer Hospital, per l’entrada per la carretera. A finals de la centúria va arribar la plaga de la fil•loxera i va arruïnar les vinyes del nostre terme, aleshores alguns camps es convertiren en bosc i d’altres canviaren de cultiu amb plantacions d’avellaners.

A principis del segle XX a Alforja, va arribar la llum elèctrica i el telèfon. Hi hagué gran activitat en diverses pedreres de producció de llambordes (adoquins).  Després de la guerra civil s’explotaren mines de barita i durant la dècada dels cinquanta, mines de coure.  En aquesta època s’instal•là l’aigua corrent a les cases i es va col·locar la xarxa de les clavegueres. En els anys seixanta tingueren molta importància les granges avícoles.

Avui en dia Alforja ha deixat de ser un poble agrícola, gran part del terme s’està tornant bosc i les terres de conreu que encara existeixen és en gran part gràcies als jubilats i als pagesos de cap de setmana.

Ara la gran majoria dels alforgencs treballen a fora vila, principalment a Reus i rodalia. Pel que fa a la indústria després de tancar l’empresa IAMSA del Grup Valira, queden TECNOVIT que fa vitamines per pinsos, BONDRIÀ que fa  derivats del porc com pernils, botifarres i llangonisses, la cantera dels Crossos, la construcció ha baixat molt i ara hi ha  poca obra nova, pràcticament només es fan reparacions i manteniments. L’empresa local amb més treballadors, una trentena, és la Residència d’Avis. En el nostre municipi s’han format diverses urbanitzacions: Portugal, Barqueres, Garrigots i una nova que està en construcció Horts d’en Serra. També hi ha moltes construccions disperses pel nostre terme. Cal destacar el Parc dels Amics d’Alforja, el lloc més emblemàtic, on es practiquen diferents esports i centre de divertiment i d’esbarjo. Alforja té una gran riquesa cultural, social i esportiva amb més d’una vintena d’associacions en actiu.

Antoni Pujals Rebull

Membre fundador de l’Informatiu d’Alforja, una publicació activa durant 25 anys. Ha participat activament en diferents àmbits de la vida social i política d’Alforja, ocupant càrrecs de direcció en algunes de les seves principals entitats culturals i religioses.