

Es va construir el 1742 i està al costat de la riera, en un racó força acollidor. Té anomenada per la seva font d’aigua rica en minerals, que durant uns anys es va vendre embotellada, i a dia d’avui és gratuïta. Antigament s’hi feia la benedicció dels animals de càrrega dels pagesos i era molt freqüent portar un ciri a Sant Antoni per donar-li gràcies d’alguna petició concedida. Sota la plaça de l’ermita, tocant a la Riera hi havia el bassot de Sant Antoni, on abans s’anava a rentar la roba dels malalts contagiosos i dels difunts. Adossat a l’ermita trobem un petit habitacle per a l’ermità. A l’actualitat hi ha un bar on pots beure i menjar alguna cosa.
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver


La seva construcció va finalitzar en el 1243. S’alça al punt on, segons la llegenda, els habitants d’Alforja van veure unes resplendors que baixaven del cel. En anar-hi a veure-ho van descobrir una imatge de la Mare de Déu molt antiga amagada a la soca d’una servera, (Puigcerver, muntanya i servera) i en aquest lloc es construir l’ermita. Se suposa que era una imatge de l’antiga església de Cortiella amagada al bosc. L’edifici es va engrandir durant el segle XVII però va patir els estralls de diverses guerres. L’entrada al recinte es compon d’un arc de mig punt que esdevé un porxo. L’església té una sola nau, amb cor i un cambril al presbiteri. Actualment hi ha un servei de bar que obre els caps de setmana i festius. L’ermita també funciona com allotjament. Es pot accedir a ella en cotxe seguint la carretera de Cornudella. Encara que també s’hi pot arribar caminant des d’Alforja pel camí de les peregrinacions, des d’Alforja a l’ermita hi ha una hora i mitja.
La verge de Puigcerver
Entorn de l’origen de la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver, com en gairebé totes les «Verges trobades», s’ha format una bella i piadosa llegenda, tramesa a través de generacions. Llegenda que té, com la majoria ďelles, una arrel històrica i a la que podia haver-hi donat peu el nom mateix de l’advocació de la Verge. Aquesta tradició de la troballa de la Verge, tot i que històricament no pot demostrar-se, és venerable, estimada i fins ara tinguda com a certa per a molts devots alforgetans.
Santa Maria de Cortiella


Adosada al Mas d’en Mestre a la Vall de Cortiella hi ha una capella particular. Pertanyia a Josep A. Mestre qui va ser diputat per Reus abans de la darrera guerra carlina encara que els últims habitants de la vall acudien als seus oficis religiosos. Prop del mas i de la capella hi ha un petit cementiri familiar de perímetre circular on es poden veure algunes esteles circulars romàniques. Malgrat això el lloc on antigament es trobava l’antiga i desapareguda ermita de la Mare de Déu de Cortiella està molt a prop del Celler Mas del Botó. Hom afirma que, la santa imatge, abans d’ésser venerada a Puigcerver, havia sigut la Patrona de la parròquia de Santa Maria de Cortiella, o de la Vall, que en temps de la invasió sarraïna va ser amagada a la muntanya de Puigcerver, per a evitar que fos profanada, o destruïda.