Alforja reviu part de la seva història recent amb la presentació del llibre de Gamundi dedicat al Grup Actiu de Pagesos (1969-91)
Alforja va reviure aquest dissabte, 4 de juny, una part de la seva història recent durant l’acte de presentació del llibre de Joan Gamundi ‘El Grup Actiu de Pagesos d’Alforja (SEGE), 1969-1991’ que es va celebrar a la Casa de Cultura.
Gamundi, malgrat la seva extensa edat, 83 anys, es manté en una forma física excel·lent i va dirigir-se a l’auditori, format per una quarentena llarga de persones, tant desde la taula presidencial com dret repassant, amb l’ajuda de fotografies, l’evolució d’aquest grup de pagesos que l’any 1969 va començar a treballar, coordinats per ell mateix, per millorar el conreu de l’avellana.
El Grup Actiu de Pagesos d’Alforja va posar en marxa un camp experimental on s’hi anaven aplicant diferents processos i innovacions. El grup, però, el segon de l’estat espanyol de les seves característiques – el primer el va promoure Gamundi a Mont-roig del Camp – amb el pas dels anys va esdevenir en quelcom més i va servir per estrènyer amistats i relacions, organitzar viatges i altres activitats formatives i socials.
D’altra banda, Gamundi també va explicar que els coneixements que s’anaven adquirint no quedaven només per al Grup, sinó que cada any es celebrava una trobada amb el poble d’Alforja per anar explicant els progressos aconseguits, de tal manera que aquest coneixement era compartit amb tot el municipi.
L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, va fer la presentació de l’ex agent del Servei d’Extensió Agrària de Reus, escriptor i col·laborador en diversos mitjans de comunicació Joan Gamundi i va fer també un breu repàs per la gran importància que la pagesia i el conreu de l’avellana han tingut històricament per a Alforja.
Per la seva part, Gamundi va iniciar la seva intervenció explicant que una de les coses que més el va sorprendre d’Alforja, a més de la destacada trajectòria cultural del municipi, va ser el fet que el parc Amics d’Alforja s’havia construït amb la col·laboració de tot el poble, una iniciativa i una manera de fer gens habitual i que a ell li va representar una molt bona descoberta i una bona impressió de la manera de fer del poble i de la seva capacitat.
D’altra banda, l’alcalde va explicar que quan va ser coneixedor del material (textes i fotografies) que Joan Gamundi tenia a les mans, va animar-lo a escriure el llibre, amb el compromís, aprovat després per l’Ajuntament, d’adquirir 250 exemplars, de tal manera que es volia facilitar l’edició d’aquest treball, que d’altra manera possiblement hauria quedat en l’oblit. El llibre (Editorial Ganzell), amb una extensió de 108 pàgines, però de fàcil lectura i consulta, va ser distribuït entre totes les persones assistents a la presentació. A partir d’ara també es podrà adquirir a l’Ajuntament d’Alforja i a les llibreries.
Entre els assistents a aquest acte, alguns dels quals hi van intervenir preguntats per Joan Gamundi, hi van ser presents Anton Martí, Antoni Àvila i Miquel Taverna, tots tres pertanyents al Grup Actiu de Pagesos d’Alforja i, per tant, coprotagonistes del que s’estava tractant.
També hi van ser presents Rosa Maria Sánchez, filla de Josep Sánchez, Pep Àvila, fill d’Antoni Àvila i Joan Simó, fill del també pertanyent al Grup Joan Simó qui actualment, amb 99 anys, és l’home més gran d’Alforja. També hi va assistir l’exalcalde d’Alforja, Josep Mariné, l’editor del llibre, Eduard Boada i una representació de Mas Bové, un centre que Gamundi no va dubtar a qualificar com el millor pel que fa a l’experimentació i la innovació en relació al cultiu de l’avellana.
Desde l’eBando demanem disculpes per anticipat per si han quedat en el tinter alguns noms o algunes referències, ja que la trobada va ser una acció de memòria històrica en la que hi van aparèixer molts noms, anècdotes, accions i activitats. Entre d’altres, Gamundi també va tenir un record especial per Jordi Olivé, per Josep Sánchez i per Josep Santos. De Josep Sánchez, Gamundi va recordar l’interès que tenia per aprendre a llegir i a escriure correctament el català, per la qual cosa va ser l’encarregat de la redacció dels textes que generava el Grup.
Deixant de banda aquest exercici de memòria història, Gamundi també va convidar, atesa la situació de crisi permanent del sector de l’avellana, a buscar noves transformacions del producte que permetin obtenir un valor afegit d’aquest conreu (cremes, complements alimentaris, transformats, etc) fins al punt de dir que la venda de l’avellana en sacs no té futur. Gamundi també va animar a substituir o a complementar l’avellana per altres conreus, i entre d’altres va esmentar el garrofer o el cirerer. Quan va parlar del cirerer, a més, va fer refència a Josep Santos, a qui va qualificar com un veritable expert en aquest arbre fruiter.
Al finalitzar la presentació, Joan Gamundi va signar exemplars del seu llibre a tothom que li va demanar i va mantenir diferents converses amb part dels presents.
